Vés al contingut

Françoise Rosay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrançoise Rosay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Françoise Gilberte Bandy de Nalèche Modifica el valor a Wikidata
19 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1974 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Montgeron (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSorel-Moussel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu de cinema, actriu de teatre, militant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
Activitat1911 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJacques Feyder (1917–1948) Modifica el valor a Wikidata
FillsPaul Feyder, Bernard Farrel Modifica el valor a Wikidata
ParentsÉtienne Bandy de Nalèche, oncle
Louis Bandy de Nalèche, avi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0741147 Allocine: 1685 Allmovie: p187768 IBDB: 105041 AFI: 52134 TMDB.org: 100033
Musicbrainz: cb8ee8e8-2bad-4b4a-bf7e-ee3990170be2 Find a Grave: 7742305 Modifica el valor a Wikidata

Françoise Rosay (9è districte de París, 19 d'abril de 1891Montgeron 28 de març de 1974) va ser una actriu teatral i cinematogràfica de nacionalitat francesa,[1] amb una carrera que va abastar més de seixanta anys i que la va fer una figura llegendària del cinema del seu país. En total va actuar en més de 100 pel·lícules al llarg de la seva trajectòria.

Francoise_Rosay a "Femmes Françaises", març de 1952

Biografia

[modifica]

El seu veritable nom era Françoise Bandy de Nalèche, i va néixer en París. Era filla il·legítima de Marie-Thérèse Chauvin, una actriu coneguda pel nom de Sylviac, i del comte François Louis Bandy de Nalèche, germà de Étienne Bandy de Nalèche, director del Journal des débats, ambdós fills del polític Louis Bandy de Nalèche. El seu pare no la va reconèixer fins a 1938, quan ella ja era una actriu molt coneguda.

Al principi ella volia ser cantant d'òpera, i en 1917 va guanyar un premi en el Conservatori de París i va debutar en la Òpera Garnier cantant en Salammbô, de Ernest Reyer. També va cantar en Càstor i Pòl·lux, de Jean-Philippe Rameau, i Thaïs, de Jules Massenet.[2]

El seu primer film va ser Falstaff, rodat en 1911 i a partir de 1929 va començar a treballar en Hollywood. En 1917 s'havia casat amb el director Jacques Feyder, amb el qual va tenir tres fills. Rosay va actuar en diverses cintes dirigides pel seu marit, entre elles Le Grand Jeu (1933), Pension Mimosas (1934), La Kermesse heroica (1935) i Les Gens du voyage (1937). En els anys de la Segona Guerra Mundial, Rosay va romandre en Tunísia, Algèria i Suïssa, on ensenyava interpretació en el Conservatori de Ginebra.[2] En aquesta època també va treballar al cinema, destacant el seu treball en el film britànic The Halfway House (1944).

Al llarg de la seva carrera, Rosay va actuar amb totes les grans estrelles de cinema francès, entre elles Jean Gabin, Michèle Morgan, Raimu, Jeanne Moreau, Danielle Darrieux, Micheline Presle, Paul Meurisse, Gérard Philipe, Louis Jouvet, Michel Simon, Simone Signoret, Fernandel o Jean-Louis Barrault. A Hollywood va treballar amb Charles Boyer, Maurice Chevalier i Buster Keaton, i amb directors com William Dieterle (September Affair, 1949), Martin Ritt (The Sound and the Fury, 1958), Ronald Neame (The Seventh Sin, 1956) y Peter Glenville (Me and the Colonel, 1957, con Danny Kaye).[2] A Anglaterra va actuar a The Alien Corn, un segment del film d'antologia basat en obres de W. Somerset Maugham Quartet (1948), on hi participava Dirk Bogarde.

La seva última actuació cinematogràfica va tenir lloc en la pel·lícula Der Fußgänger, dirigida per Maximilian Schell i premiada amb el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa, a més de ser nominada al Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 1974.

En l'àmbit teatral, en 1950 va actuar al Teatre New London interpretant el paper de 'Madame Tic Tac', encara que durant unes poques representacions.

Françoise Rosay va morir en Montgeron, França, en 1974.[2] Va ser enterrada a Sorel-Moussel,[3] al costat del seu marit.[4]

Filmografia

[modifica]

Teatre

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Design, Volume 9 1965 pg. 24
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Griselain, Didier. Françoise Rosay: Une Grande Dame du Cinéma Français, 2007. ISBN 2-9527879-0-5. 
  3. Tronchoni, José L Bernabé. «Françoise Rosay». Find a Grave, 07-08-2003. [Consulta: 13 juny 2010].
  4. Tronchoni, José L Bernabé. «Jacques Feyder». Find a Grave, 07-08-2003. [Consulta: 13 juny 2010].

Bibliografia

[modifica]
  • Feyder, Jacques. Le Cinéma, notre métier. Ginebra: Skira, 1944. 
  • Rosay, Françoise. La Traversée d'une vie. París: Robert Laffont, 1974. 
  • Barrot, Olivier. Inoubliables!: Visages du cinéma français, 1930–1950. París: Calmann-Lévy, 1986. ISBN 2-7021-1409-1. 
  • Yvan Foucart, Dictionnaire des comédiens français disparus, Mormoiron, Éditions cinéma, 2008, 1185 p. ISBN 978-2-9531-1390-7

Enllaços externs

[modifica]